“Quan surts per fer
el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre dels que saben”
(Itaca, Lluís Llach sobre el poema de Kavafis)
Hola a tothom,
Com us vaig anunciar en anteriors entrades, unes companyes de classe i jo vam organitzar un viatge a Barcelona com a final de carrera.
Vam visitar les escoles que apareixen en el post anterior. En aquestes visites vam aprendre moltíssim, tant va ser així, que vam quedar un cap de setmana per a reflexionar sobre tot el que havíem vist i aprés durant aquest viatge. D'aquesta reflexió vam elaborar un document d'unes 20 pàgines i una presentació. Dies després, Paco Gimeno ens va invitar a anar a contar la nostra experiència a l'alumnat de 2n de Didàctica General. Vam anar encantades i vam gaudir moltíssim!
El Viatge Alternatiu va ser una experiència inoblidable, que ens va enriquir com a
mestres i com a persones.
Vam gaudir, vam riure i vam plorar d'emoció, ens vam adonar que tot és possible, que ens queda molt per aprendre, però que amb esforç i il·lusió podem arribar molt lluny i fer realitat els nostres somnis.
Aquest viatge ens ha obert moltes portes, ens ha aportat moltes idees diferents.
Esperem anar obrint portes i deixant entrar idees noves durant tota la nostra carrera
professional.
Com a grup, hem reflexionat molt sobre totes les coses que hem vist per a integrar-les millor i esperem poder fer molts viatges més.
Ací deixo un vídeo d'Animoto amb unes quantes fotos del viatge:
"Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts
que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui
que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà
que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes."
(Itaca, Lluís Llach)
dels arbres caiguts
que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui
que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà
que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes."
(Itaca, Lluís Llach)
Entrades
